中国 Xina

El 4 de juny és una data històrica per Xina. Entre els dies 3 i 4 de juny de 1989, les aspiracions d'obertura i més llibertat dels estudiants xinesos va acabar amb un bany de sang a la plaça de Tiananmen. Escenes similars a les que s'havien viscut a Praga durant la Primavera del 68 es repetien a Orient. Diaris com The Guardian i revistes com TIME van publicar cròniques dels fets, que testificaven la brutalitat dels enfrontaments entre l'exèrcit, impassible, i els estudiants, indefensos, i apropen la història als qui no la van viure. Violència, tancs, sang, mort, i el somni d'avançar, de construir una societat més democràtica, esmicolat. Un xinès afirmava que després de Tiananmen, "Xina mai tornarà a ser la mateixa".

Curiosament, 19 anys després d'aquell episodi, no hi ha un clar posicionament en contra, una disculpa, res. No se'n parla, és un tema tabú. El blog China (The China Blog) del TIME, sí que fa referència a aquest aniversari ignorat. La major presència policial a la plaça de Tiananmen (accentuada ja per la proximitat dels Jocs Olímpics), el cansament dels dissidents, i la lentitud d'Internet són clars símptomes que les autoritats xineses tenen present la data que és. Això contrasta amb els actes celebrats pels familiars de víctimes de la matança. Consideren que no és només "un acte de record als morts sinó una manera de mirar endavant pel futur".

Que Xina vol tirar endavant, està clar. Per això s'hi mira i esforça tant, amb els Jocs Olímpics. És una manera de rentar la cara al país (una mica com vam fer a Barcelona, que ens vam "posar guapos" de sobte), no només en el pla infraestructural, sinó també en matèria de drets humans. I no deixa de ser curiosa l'aportació que fa TIME: "els xinesos tenen més bona consideració del règim pel Jocs Olímpics i de la manera com s'ha resolt el tema del terratrèmol de Sichuan, i passen més per alt l'aniversari de Tiananmen".

Els "ciberdissidents" són la veu crítica amb el règim. Shi Tao, escriptor, periodista i poeta xinès va ser condemnat a 10 anys de presó el 2005 per "divulgació il·legal de secrets d'estat a l'estranger". Yahoo! va filtrar el missatge que Tao va enviar a l'estranger on adjuntava les adevertències de l'Oficina Central del Partit Comunista Xinès als periodistes del país sobre com cobrir els actes de celebració del 4 de juny de 2004. Precisament, en homenatge a ell i com a reivindicació de la manca de llibertat d'expressió (un d'aquells drets democràtics que reclamaven els herois de Tiananmen), el Pen Internacional ha dut a terme una campanya per Internet amb un dels poemes de Tao. Aquest ha seguit la ruta de la flama olímpica i cada dia s'ha llegit amb l'idioma del país corresponent. I no és un poema qualsevol; es titula Juny, i parla, precisament, de Tiananmen.

"Mai de la vida
aconseguiré esquivar el "juny".
Juny: se m'hi va morir el cor
i se m'hi va morir el poema,
també l'estimada
hi va morir en un romàntic bassal de sang.
Juny: un sol abrusador m'esquiexa la pell
i revela l'abast veritable de la ferida.
Junu: el peix se'n va del mar de sang,
neda cap a un altre lloc on hivernar.
Juny: la terra es deforma i els rius baixen en silenci,
munts de cartes ja no troben
per manera d'arribar a mans dels morts"