16 de juny del 2008

Els trenta no pesen. Grease is the world!


Califòrnia, anys seixanta. "Chupes" de pell negra. Pantalons arrapats. "Chicos malos". Noies guais. It's grease lightening! Una història d'amor peculiar. Noi coneix noia. L'estiu s'acaba i es separen. El destí els fa coincidir de nou. On? A l''institut -college- Rydell. Ell, el més xulo de la colla. La gomina sempre apunt. Ella, fifi i recatada. Tota precaució és poca davant del més popular del centre. Però un curs escolar dóna molt de sí: el garatge on la banda tuneja el cotxe per competir amb altres "gangs", els drive-in amb escenes de petó, les festes de pijama i les tardes de batuts de xocolata amb hamburguesa, els balls de l'escola, i la festa de graduació. I mentrestant, de fons, un retrat de la societat americana dels 50, que balla a ritme de "ramalama" , rock i boogie, on cada cop la dona viu la sexualitat de manera més alliberada.
La peli va arrassar. L'aposta de la Paramount va triomfar a mig món: 380 milions de dòlars de recaudació el 1978. Els més cinèfils poden jutjar la qualitat de Grease. Jo, no. Quan tenia 10 anys la meva veïna em tapava els ulls perquè no veiés l'escena romàntica de la platja. Més tard vaig descobrir la música engresadora i les coreografies dinàmiques. Finalment, vaig conéixer de primera mà la societat on s'havia gestat la pel·lícula.


30 anys després, Grease em segueix captivant!

"Chang chang Changitty chang shoobop. That's the way it should be. Wha oooh yeah!".