L'altre entreteniment per excel·lència és el futbol. El que es porta ara és el de la roja, "nuestra selección", a la que tots els espanyols, del primer a l'últim, estem totalment enganxats i seguim aferrissadament, segons informen Cuatro i la Ser. Després de 24 anys de poca fortuna, Espanya jugarà la final de l'Eurocopa; tot un èxit, i tot un "tinglado", perquè el que hauria de ser únicament esport, s'embolica amb política i interessos empresarials.
Per passos. Cuatro ha comprat els drets d'emissió de l'Eurocopa. Abans de l'inici de la competició ja va inventar-se l'eslògan ¡Podemos!, i va fer un anunci amb les cares més representatives de la cadena entonant el crit de guerra, que significava que la selecció, "nuestra selección", aquesta vegada podia fer mal. En els dos últims partits, els quarts de final contra Itàlia, i la semifinal contra Rússia, s'han crescut pels índexs d'audiència, els més elevats de la història de la televisió a Espanya (ahir 17 milions d'espectadors veient el tercer gol de la roja), segons informa el germà gran de Cuatro, El País. Tampoc ha faltat la ja mítica convocatòria dels aficionats "espanyols" a la Plaza Colón de Madrid, on una gran bandera espanyola, s'encarrega de recordar que a banda d'esport, el sentiment és de una y grande (selecció!).
Per passos. Cuatro ha comprat els drets d'emissió de l'Eurocopa. Abans de l'inici de la competició ja va inventar-se l'eslògan ¡Podemos!, i va fer un anunci amb les cares més representatives de la cadena entonant el crit de guerra, que significava que la selecció, "nuestra selección", aquesta vegada podia fer mal. En els dos últims partits, els quarts de final contra Itàlia, i la semifinal contra Rússia, s'han crescut pels índexs d'audiència, els més elevats de la història de la televisió a Espanya (ahir 17 milions d'espectadors veient el tercer gol de la roja), segons informa el germà gran de Cuatro, El País. Tampoc ha faltat la ja mítica convocatòria dels aficionats "espanyols" a la Plaza Colón de Madrid, on una gran bandera espanyola, s'encarrega de recordar que a banda d'esport, el sentiment és de una y grande (selecció!).
Un dels handicaps de tot aquest show mediàtic és la confusió que generen els símbols, càntics i celebracions entorn de "nuestra selección". Comencen escalfant motors les ràdios; després del partit, que acaba amb victòria, les valoracions trascendeixen el terreny esportiu i posen èmfasi en la idea que "somos una gran selección", de la que tot bon espanyol hauria d'estar satisfet; a mitjanit, no és estrany sentir gent cridant al carrer "Viva España"... Tot plegat recorda quan Espanya havia de fer mèrits esportius, artístics, etc., per emmascarar el règim franquista; ara que som un país europeu els èxits esportius serveixen per amagar les crisis econòmiques, autonòmiques, i "nuestra selección" esdevé un bàlsam catàrtic, que purifica i unifica.
Per acabar, parlem de futbol, el panem et circenses del segle XXI a casa nostra. Perquè en sé poc, em guiaré per un instint tan primiari com l'entreteniment. El partit contra Itàlia em va avorrir força, però la segona part de la roja contra Rússia, va ser tot un espectacle de joc. Els jugadors ho van donar tot, van córrer sense miraments, van provar virgueries, i van marcar gols. Com el primer, cap. El tanto marcat per Xavi després d'una gran passada d'Iniesta, va servir per oblidar que qui jugava era Espanya i començar a gaudir de bon futbol.
Diumenge, que guanyi el millor!
1 comentari:
A mí también me molesta que el sentimiento patriótico no se muestre, por ejemplo, a través del ejemplo de ser una sociedad bastante mucho más abierta y tolerante que muchas otras europeas de eso que se dice siempre de "mayor tradición democrática" y se reduzca todo a Manolo Lama desaforado gritando los goles de España.
En relación con este asunto de las transmisiones de Cuatro de los partidos de España en la Eurocopa, hay una cosa que me escaba: ¿Era la misma Àngels Barceló la que salía con La Roja la que sustituía Espanya por Estat en los informativos de TV3?
Paco
Publica un comentari a l'entrada