Avança per Aribau amb pas ferm i marcat, fent cops de maluc a banda i banda i doblegant els turmells. En un semàfor me la miro, perquè juga amb un pot de fer bombolles, i més endavant tots comprovem com suca el pal, bufa i deixa anar bombolles. Passa per davant d'una terrassa de bar; un senyor l'observa descol·locat -ella li respon encongint els ombros i fent mitja rialla- i després ens mira amb cara de no entendre res, buscant complicitat: -vosaltres també ho heu vist, eh? Quan creuem Mallorca, riem i fem soroll i ella es tomba; dissimulem. Sense perdre el com-pàs fa unes quantes bombolles més, tapa el pot, treu les claus de la bossa i entra a una porteria. Hi ha gent per a tots els gustos, tanta com trocets de mirall trencat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada