És un sol y sombra en perill d'extinció. A les cases de la Colònia Castells els queda poca vida i els veïns l'esgoten amb la naturalitat i la paciència -resignació- dels qui se saben perdedors d'una batalla. Els nens juguen a córrer i amagar-se pels quatre carrers -en forma de graella-, els avis treuen les cadires a la fresca de la tarda de juliol, i la Pepeta passa revista a les collites de l'hort ecològic de la colònia. Jo m'ho miro amb ulls de turista que visita per primera vegada el recinte.
Fa anys que es va anunciar que les cases barates centenàries de la Colònia Castells s'enderrocarien; l'espai s'ha anat degradant, perquè no s'han atorgat els permisos d'obra per a fer-hi les reformes necessàries; i ara el sòl que ocupen els carrers del Passatge Transversal, el Passatge de la Barnola i el passatge i el carrer de Castells és massa valuós per no especular-hi. S'han començat a tapiar les primeres cases i alguns veïns ja tenen les claus de la seva nova llar, uns pisos sense jardinet ni la porta a peu de carrer per a la sobretaula. Compten els dies que falten per a la primera fase d'enderroc. Com proposa el pla R del col·lectiu Salvem la Colònia Castells i l'obituari Adiós a la Colònia Castells, de Patrícia Gabancho, hauria valgut la pena restaurar les cases i deixar-les com a mostra del patrimoni industrial de la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada