Ha estat cosa de la data i els anys. He pensat en el 4 de juliol i, amb la facilitat que es deplega una cinta mètrica, he reviscut la pel·lícula de San Francisco i The Forth of July. La Sandy m'havia convidat a passar uns dies a casa seva i el dia de la Independència el vam celebrar amb una barbacoa a casa d'uns amics. Dinar fantàstic al pati d'una casa victoriana, envoltats de verd, amb bona companyia i converses inesperades: els hostes eren uns enamorats del País Basc, sabien qui era Franco i que el català i el castellà són llengües diferents i pronunciaven Gaudí amb accent a la i. A la nit, focs artificials al moll i passeig pel centre de la ciutat. Caca, mama, por. En aquell moment, entre tanta gent, lluminositat i soroll em vaig fer petita.
L'endemà, 5 de juliol. Flat tire. Els minuts, les hores i els anys corrien davant meu mentre esperava, dins d'un pàrquing i creuada de braços, la reparació del cotxe de la Sandy. Després d'anar a fer fotocòpies, vam sopar -i brindar- pels dinou al barri llatí.
De la ciutat magnífica també recordo la tarda a Haight Ashbury, la roda noctura per San Francisco dins d'un Bentley, els menús americans en un restaurant amb aires dels 50 i la traca final, pels amics armenis de la Sandy. Vaig tornar a casa, San Luís Obispo, a bord d'un Greyhound...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada