14 de juliol del 2010

Fast Forward




Japó és tradició i innovació, com s'ha comprovat al Fast Forward, un forat per les propostes nipones més atrevides, dins del Festival Grec 2010.  

Stringraphy Ensemble o la genialitat de les coses senzilles. El quintet japonès fa música amb una arpa gegant, feta de fils de seda i gots de cartró. Gairebé com un joc de nens, si no fos per la complicació de triar on es frega o on es percuteix la corda per obtenir un so o un altre sense l'ajuda de màstils, directament sobre l'aire. Les melodies antigues japoneses -i també algun clàssic, de Mozart- s'acompanyen de moviments i gestualitats que converteixen el concert en un espectacle visual i proper: l'espectador és gairebé dins de l'arpa, a una distància prudencial del bosc flotant de gots i cordes.

Masako Yasumoto o l'absurditat, Zuizui Chuchu. Dibuixa quadrats a l'escenari, camina sobre una diagonal, es llança a terra, rebota i es torna a aixecar una vegada i una altra, com un Mario Bros que lluita per aconseguir els bolets que el fan créixer. Moviments mecànics amb sons robòtics arran de terra i moviments sinuosos a peu dret s'alternen en l'espectacle amb aires 100% japonesos, amb gotes de manga, anime o videojocs. La cultura popular japonesa feta dansa deixa amb la boca oberta i provoca somriures.

Fuyuki Yamakawa o l'impacte d'una transmutació. Respira sobre el micro, amagat entre la cabellera negra, es percuteix el cos i la guitarra i  juga amb el seu cor, amplificat i connectat a bombetes que encén rítmicament. Hi intercala els cops de peu a un plat de bateria i el koomei, l'emissió simultània de dos sons. Domina la respiració fins al punt d'aturar els batecs del cor durant uns segons. Vint minuts de llums, batecs i respiracions ofegades, simulacions de l'últim alè alleujades pel silenci posterior i sotragades per un soroll sobtat. L'automatisme d'inspirar i expirar es complica amb Yamakawa sobre l'escenari: l'espectador no sap si respira per ell o el seu cor és el de l'artista. Una experiència entre commovedora i angoixant.

Festival Grec 2010, 10 de juliol al CCCB

1 comentari:

Eugènia ha dit...

Pablo Ley, dramaturg i crític de teatre, també era al Fast Forward. Llegiu sobre el Japó inabastable a

http://w3.bcn.cat/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,695276287_827406874_2_1310044661,00.html?accio=detall&home=