La silueta de la pipa és un saxo alt i la roda de la bicicleta, un rellotge que marca les vuit; sens dubte. Magritte ho tenia clar: això no és el que sembla, és el que tu hi vols veure.
Dies marcats per percepcions antagòniques del fets: manifestacions multitudinàries però sense càlculs numèrics encertats; balcons veïns vestits de català i espanyol, respectivament; reivindicació per sopar i, sense pair el dinar, tarda de futbol; tot a flor de pell i efímer, com els petons.
Potser sí que, enlloc d'un saxo, La Perfídia de les imatges retrata una pipa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada