Desprendre's dels objectes que ens envolten és un exercici incòmode i dolorós. La catifa que fins ara temperava el menjador espera nou propietari. Són història els vermuts amb amics, les ballades sobre l'estora amb els peus descalços, i les rebolcades hivernals. És inviable guardar-la per sempre: en vindran de noves i, enlloc de perses, seran de disseny, comprades a bon preu a les rebaixes. Hi passejaran els fills d'amics (o els propis), farà de matalàs per a les migdiades, i hi aniran a parar les crispetes de les sessions golfes. Quan els nusos comencin a desfer-se, o la catifa s'aprimi com el paper de fumar, n'arribarà una altra i una altra, fins que passin de moda o algú es decideixi a posar parquet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada