Sé que les banderes hi eren "perquè sí", "perquè mira", perquè a Albert Serra li venien de gust*. Avui que he vist senyeres penjades als balcons els imposo aquest altre significat, mentre reflexiono sobre la sentència de l'Estatut.   

El que més greu em sap és que la decisió d'un poble -avalada per un Parlament i un Congrés de Diputats- queda en no res, anul·lada per un òrgan que diu vetllar pel compliment de la Constitució. L'actual Tribunal Constitucional, excessivament polític, té credibilitat? En aquesta ocasió ha mirat amb lupa, ha interpretat estirant amb força les betes d'una cotilla i ha invalidat paraules i conceptes tenyits d'insconstitucionalitat mogut per la por o condicionat per l'embarbussament indissolubilitat.

Penso que és moment de llegir i escoltar de tot, d'informar-se i expressar-se (m'ha agradat l'opinió d'Oriol Lladó a Retalls d'asfalt). Com a ciutadans d'aquest país tenim dret a dir què volem ser i com volem viure -sigui quina sigui la nostra opció; "Nosaltres decidim".

(*formaven part de l'exposició El cinema en llibertat, a l'Arts Santa Mònica)