Som animals de costums i ritus curiosos. Mantenim tradicions perquè ens agraden, tot i que sovint no en sabem l'origen. Per Corpus i des de 1637, els brolladors dels claustres, patis i jardins de la ciutat fan ballar un ou. Alguns interpreten els equilibris, el rodar sense treva i les pujades i baixades de l'ou sobre l'aigua com la plenitud de la primavera, una metàfora del cicle vital i la fecunditat. Per a d'altres, l'ou és la representació de l'Eucaristia i es mou sobre un calze fet de flors i cireres. Els últims diuen que els nobles del carrer Montcada van ser els primers a fer ballar l'ou, per matar l'avorriment mentre esperaven la processó de Corpus.
Mireu l'ou com balla! En trobareu al claustre de la Catedral, la Casa de l'Ardiaca, el Palau del Lloctinent, el pati del Museu Marés o el Jardí Romàntic de l'Ateneu, entre d'altres.
(VISC-A la ciutat que es creu moderna i no s'oblida de les manifestacions populars... el folklore no fa olor de naftalina, tot i que a vegades ens faci vergonya reconèixe'l)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada