Hem conduït fins a la fi del món, resseguint el mar, al costat de vinyes verdes (les que van inspirar Josep Maria de Sagarra); 40 quilòmetres per hora al creuar la frontera, protegits per les casetes rònegues de la douane; tres records: pels gendarmes de La Trinca, els que als setanta s'escapaven als cinemes de Perpinyà i els republicans, que iniciaven l'exili a les andanes de tren.
Banyuls-sur-Mer. Port-Vendres. Cotlliure i tots els seus encants. Trepitjo el poble -escenari per a artistes, poetes i turistes- després d'anys d'insistència i ja hi vull tornar. Per ficar els peus a l'aigua transparent, seure a llegir als carrers amb escales i torrar-me a la sorra amb els ulls als turons.
Hem estrenat la platja a Llançà i hem berenat a Peralada. De tornada, ens hem creuat amb camps de gira-sols enormes... sense temps de reacció per a una foto. A finals d'estiu espero tenir-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada