Dimarts parlàvem a l'hora de dinar de Ja sabeu qui, i curiosament avui som la matèria primera amb la que elabora botifarres, aquesta espècie de "Jack el desbudellador". De petit, Ja sabeu qui volia ser carnicer, però per l'aprensivitat a la sang va decidir abandonar els ganivets. Ara té una nova arma, la paraula, i la utilitza per fer córrer rius de sang, als que observa des del seu pedestal (o columna).
Ja sabeu qui és d'aquells "comunicadors" que s'ho permeten tot. El poso al sac dels que s'anomenen (i segur que ho són) periodistes; diuen que s'han treballat ells sols el camí, que han arribat lluny per la seva vàlua. Inconscientment, deuen pensar que se'ls ha designat gurús de la tribu humana, desconsicenciada i apàtica. I es creuen tan divinitats, que la seva paraula i raó, la seva veritat és la que val.
I si li preguntes a Ja sabeu qui si porta màscara i li paguen per dir el que diu respon a tot que no, que no és un producte de màrqueting, sinó algú genuïnament franc i punyent. Ara bé, a l'hora de raonar, fins i tot la seva arma se li torna en contra i perd els papers i la batalla dialèctica encotillat en la raó.
Ja sabeu qui és?
1 comentari:
Jo sé qui és. Es diu Salvador Sostres i la seva veritbale passió es faltr el respecte a la gent que es va creuant o no pel seu camí.
Publica un comentari a l'entrada