"Tertúlies" per resoldre el món

Un dels temes que més ens preocupa (i ocupa) és el PERIODISME -en majúscules, la disciplina- i tots els seus tentacles. Una xerrada de Manel Cuyàs sobre la tertúlia radiofònica s'ha convertit en una provocació, un revulsiu, una píldora d'aquelles que purga per dins. Com a futurs periodistes, podem tenir una visió encara idílica de la professió. No es tracta d'"evangelitzar" la societat, però sí que hem de defensar un model de comunicació digne enfront de les cada cop més habituals tertúlies, columnes, i espais d'opinió on periodistes diuen la seva perdent lleugerament el món de vista.

Val la pena recordar que encara hi ha una jerarquia de temes: no és el igual parlar de violència de gènere que de les rivalitats entre els millors cuiners de Catalunya. Els temes més seriosos no poden ser ventilats com si res, perquè forma part de la inèrcia de la tertúlia. A més, per damunt dels periodistes encara hi ha experts en la matèria, amb més coneixements, però no tan bons com a oradors. I finalment, no tot es pot batejar com a entreteniment ni es pot fer un model de televisió o ràdio al gust del públic, per molt que pesin les audiències.

Els periodistes que s'obliden de coses tan bàsiques argumenten que d'alguna manera s'han de guanyar la vida. Però mentre volten per platons de tele i estudis de ràdio, aprofiten per descarregar i explaiar-se, ara sí, seriosament, en la columna d'un diari. Amb quina cara els hem de mirar? On han perdut la credibilitat i on se suposa que l'han de recuperar?

Si alguna cosa m'ha quedat clara és que terútlia i debat són termes diferents:
tertúlia Reunió de persones que s'apleguen habitualment per tal de conversar o de dur a terme qualsevol altre passatemps
debat (de debatre) Discutir amplament amb un interlocutor o uns quants.

Com que tothom veu/sent tertúlies, serà qüestió de vendre que els debats també estan bé. I així, mica en mica, anirem resolent el món... que tot està per fer i tot és possible!