sopar a la Nau

                           
No és un bon moment per confiar en la política -potser són els nostres dirigents els qui clamen als déus que la pluja no pari- però el meu pare insisteix en què no perdi la fe. Malgrat el seu tarannà resistent, penso que ell tampoc no les té totes; potser per això ens vam estirar mútuament al sopar d'anit a la Nau Ivanow. Sempre és d'agrair sentir oradors eloqüents i discursos amb pinzellades de 'realisme idealista' i les paraules del Conseller de Cultura i Mitjans de la Comunicació, Joan Manuel Tresserras, van valer la pena.

La cultura no pot ser estadística, malgrat hagi de confiar en els números per a ser avalada; la cultura no ha de ser entesa com una despesa, sinó que és una inversió per a la democratització i la justícia social; la cultura ha de garantir l'accés a les fonts d'informació i el coneixement; la cultura és, en definitiva, la quarta pota d'aquest estat del benestar que fa aigües i que els seus patrons no aconsegueixen reflotar. I també és la peça de Lego que ens ha de servir per construir i acabar aquesta identitat nostra, un projecte a mig fer.