enceto l'àlbum

Aquest matí he començat a fer els deures, uns exercicis de gimnàstica que m'han de servir per recuperar la meva esquena. L'escalfament, quinze minuts amb infinites seqüències d'apretar i relaxar els abdominals. M'he concentrat en els segons, la pressió, els colzes enganxats a terra, i la respiració. Només he resistit 7 minuts! He abaixat el ritme i he continuat fent ganyotes una estona més, fins les 13:50. Després m'he dedicat a mirar què passava al carrer. Cotxes, vianants, bicicletes amunt i avall; una Guàrdia Urbana multant un cotxe aparcat sobre ratlles blanques; camions als xamfrans; els de la nova gelateria fent els últims retocs per obrir aviat; i personal i moviments propis d'un rodatge, a Enric Granados entre Consell de Cent i Diputació.

Tot això forma part de la meva vida d'ATURada. Fa un mes que no treballo. Fa un mes que m'aixeco tard, esmorzo un suc de taronja natural i una torrada, em connecto a internet per saber què passa al món i al meu entorn, i em capbusso als portals de treball esperant l'oferta. M'ofego perquè no trobo res i penso alternatives, llocs on m'agradaria treballar, llocs interessants on potser necessiten algú. Aprofito per perdre el temps i llegir una mica. M'apunto idees, potser algun dia són brillants! Reviso el correu 30 vegades, no sigui em reclamin i jo no me n'adoni.

Per no avorrir-me, per garantir una mínima productivitat diària, perquè trobo interessant veure què fem quan no tenim res a fer, i per assumir amb filosofia aquesta situació tan estranya, enceto l'Àlbum de dies ATURats (i em comprometo a fer una foto diària).

Ahir vam anar al Museu-Monestir de Pedralbes amb l'Albin. No m'havia aturat a pensar que el nom de Pedralbes ve de petras alba, perquè les pedres amb què Elisenda de Montcada va fer construir el monestir eren d'un to clar. El conjunt és magnífic, la llàstima és haver de descobrir-lo amb l'audioguia, perquè les explicacions són força pobres i la ruta està poc senyalitzada (qui s'anima a museïtzar-lo?). Vam marxar del monestir amb ganes de provar el mató de les clarisses; si encara en fessin, els n'hauria comprat!