Les Reines

Algú contava que el flamenc va arribar al port de Càdis dins d'una maleta i que, després de rodar dies amunt i avall, va ser descobert i s'hi va quedar per sempre. La de Las Migas és una aventura similar: després de sis anys de carrera musical i d'actuacions per Catalunya i gires per Europa, presenten a l'Auditori el seu primer disc , Reinas del Matute.

Són matuteres -s'autoanomenen així en homenatge a les contrabandistes de tabac del port de Càdis- i "mouen l'aire d'aquí i d'allà", el secret que explica que quatre noies procedents de Berlín, la Bretanya Francesa, Sevilla i Palafrugell aconsegueixin fer un flamenc tan autèntic i alhora diferent, sense ser-ne descendents directes. La veu i el "cajón", les guitarres i el violí i l'acordió (o el que és el mateix, Sílvia Pérez Cruz, Isabelle Laudenbach, Marta Robles Crespo i Lisa Bause) trenen a la perfecció sons andalusos amb d'altres músiques. 

A l'Auditori, arriben de bracet dels amics que les han acompanyat al llarg d'aquest viatge. El quartet, ampliat amb els cors, les palmes i el jaleo -a més d'altres músics i d'un bailaor-,  interpreta lletres de Lorca, fandangos, boleros i algun fado i contagia el seu aire al públic, a través dels ritmes i la veu de Sílvia Pérez Cruz (increïble, genial, una veu que sembla no tenir límits). De les seves maletes Las Migas han tret sal, arte, i molta música. A la maleta del flamenc hi ha entrat aire fresc i dolç.



(l'Isma de TV3 va dir-me que busqués coses d'una tal Sílvia Pérez Cruz, que valia molt la pena; ho vaig comprovar a "El Jardí dels Cinc Arbres", l'obra sobre textos d'Espriu al TNC).