Les mans que tant m'agraden sostenen un nou gadget. Darrere les ulleres, els ulls se'l miren amb escepticisme i curiositat. Lluminós, pesat, indesxifrable com un jeroglífic. Mentre l'observa, sap que s'ha acabat la llibertat de no ser trobat i que comença l'esclavatge de les factures. Creu en el progrés, però fins ara s'ha negat a ser un individu mobilitzat més. -I si no el faig servir?-, pregunta. De reüll, dibuixa mitja rialla. Ell mai diria que no a un nou gadget... encara que sigui un telèfon mòbil.
1 comentari:
No m'ho puc creure! Què fàcil és perdre els principis d'un mateix avui en dia.... =)
Publica un comentari a l'entrada