Criatura dolcíssima... La miro i hi veig fragilitat i dolçor.
Com passa el temps, els anys volen sense adonar-nos'en. El primer, te l'expliquen. A partir dels cinc saps què passa. Com en són de divertits els 10 i 11! Als 14 comences a tocar de peus a terra. Els 18 són per volar lluny. Els 20, per enamorar-se. Als 24 toca prendre decisions....
Evolucionem de material sensible a tot terreny, conservant grans dosis de nostàlgia cap al que hem estat, allò que ja no recordem (de no ser per les fotografies, les tietes petoneres, els pares emocionats), assaborint el present i esperant el futur amb ganes... Mirant-ho tot amb els mateixos ulls oberts amb els que un dia, fa 25 anys, vaig donar la benvinguda al món.
1 comentari:
Moltes felicitats poetessa!
Suposo que a hores d'ara les ones de l'Hospi ja són teves.
Cuida't molt
Publica un comentari a l'entrada