A les dotze del migdia el sol pica de valent. Tinc sort. M'amago dins d'una espècie de búnker de color groc, on puc arribar a passar fred. Avui he sortit d'aquesta caixa per cobrir una notícia. M'he sentit útil i fins i tot important. Excepte a l'hora de la vertitat. He dubtat de com actuar: em quedo dins d'una reunió a porta tancada? Espero la decla oficial? Espero (l'encerto).
De fet, la notícia era re-notícia. Ja se sap. No news? Good news. En el meu cas, no news, avorriment. Cada matí a les 10 obro una gran nevera. La Montse se n'ha anat definitivament al càmping (que no sigui res, l'allau de mosquits!). Ara el Sergi s'hi passeja i va traient i ficant temes, embolicats curosament amb paper film, fresquets però amb data de caducitat.
Continuarà... Espero que no em trobeu congelada.
1 comentari:
Como quizá diría Ferran Monegal:
Ah, la nevera! Aquest gran invent de periodisme local per poder subsistir a la canícula estiuenca...
Paco
Publica un comentari a l'entrada