L'instant precís...

Henry Cartier-Bresson

Enfonses la mà a la neu verge -intentant d'arribar a tocar terra i espantant el fred-; n'agafes un tou; li dones forma, la prems; em mires, agites el braç; i llavors és quan, sense temps per poder reaccionar, em llences una bola de neu.

(des d'ahir, som a l'hivern)