18 d’abril del 2008

Quan l'indispensable trontolla

El Fons Monetari Internacional va reunir-se el 12 d'abril per discutir sobre la situació "de torbulència financera", i el diagnòstic és clar: si l'augment continuat dels preus no cesa, milers de persones arreu del món patiran la manca d'aliment. El director Dominique Strauss-Kahn també va alertar d'una altra possible conseqüència: les revoltes populars en zones desafavorides, com ha ocorregut a Haití, les Filipines i Egipte.

La situació és compromesa, es tracta d'una crisi global. A Europa i Estats Units ens queixem de l'augment del cost de la vida, de com fluctuen els preus en productes de primera necessitat com la llet, la farina, els ous, els vegetals, etc. Però si prescindim momentàniament de l'occidentalocentrisme, ens adonem de la "frivolitat" del nostre problema. Segons informava el director general de la FAO, Jean- Jaques Diouf, el 9 d'abril, "el preu dels aliments ha crescut un 45% en nou mesos, i hi ha restriccions d'arròs, blat i gra".

Els informes i els reportatges en profunditat parlen de països com els asiàtics, d'arrelada tradició "arrossera" , que ara veuen que les reserves són escasses, i han de protegir el mercat vetant les importacions. També estan molt condicionats per la manera de conrear: cada cop són més necessaris fertilitzants i hervicides, productes derivats del petroli, per fer productes resistents al canvi climàtic.

Un altre cas alarmant és el de Ghana: el 2006 Estats Units va prometre invertir-hi per treure 500.000 africans de la pobresa extrema. En una població que cada cop emigra més a la metròpolis, el camp seria la solució. Una de les àrees d'inversió pel gegant americà és la producció d'arròs, però no l'estimularà perquè podria convertir els ghanesos en autosuficients.

El mot més adient per definir la situació és crisi. La crisi econòmica va començar a Estats Units i s'ha anat generalitzant. A banda, l'augment de preus està directament relacionat amb el creixement de la població i el fort consum de les classes mitjanes en països com Xina i Índia, el canvi climàtic, els baixos nivells d'estocs i la tendència a consumir carn i productes làctics en economies emergents. També hi intervenen els preus dels carburants i l'energia, indispensables pel transport de béns, i sovint disparats de preu. Per a paliar-ho, la Unesco proposa la producció a escala més local.

A diferència de la resta de mitjans, on he trobat la informació mínima, la BBC fa un reportatge molt extens sobre la
crisi de preus dels aliments que recomano.