Dijous 24, la Cadena Ser anunciava el conveni signat entre el Partit Popular i la Conferència Episcopal que a partir d'ara permetrà als capellans formar part dels comitès d'ètica i cures pal·liatives dels hospitals de Madrid.
Coses a tenir en compte:
-Que l'opinió dels capellans pugui condicionionar pràctiques com els avortaments o l'eutanàsia, significa que posant a la mateixa balança capellans i professionals sanitaris, pesa més la moral que la medicina.
-L'autonomia del pacient, on queda amb aquesta mesura? Relegada a un tercer pla. El malalt, com a únic propietari de la seva persona, en tot moment hauria de poder decidir el seu destí.
-La Constitució; el conveni fins ara exclusiu de Madrid se n'allunya per complet. En l'article 16 punt 3 diu que "ninguna confesión tendrá carácter estatal. Los poderes públicos tendrán en cuenta las creencias religiosas de la sociedad española y mantendrán las consiguientes relaciones de cooperación con la Iglesia Católica y las demás confesiones".
Per tot això cal una recitificació del conveni: els pacients han de tenir plena potestat a l'hora de decidir, i preferiblement, als comitès d'ètica només haurien de participar-hi metges.
Punt i a part. També convé aclarir (o més ben dit, recordar) a l'Església que Espanya és un estat laic, i que per tant, no els toca gestionar temes socials amb vinculacions morals: les futures lleis sobre eutanàsia i avortament afectaran una població plural a nivell confessional, de manera que no s'han de fer a la mida del catolicisme sinó a la del conjunt de la societat que és des de musulmana, jueva, budista, i cristiana fins a atea.
28 d’abril del 2008
18 d’abril del 2008
Quan l'indispensable trontolla
El Fons Monetari Internacional va reunir-se el 12 d'abril per discutir sobre la situació "de torbulència financera", i el diagnòstic és clar: si l'augment continuat dels preus no cesa, milers de persones arreu del món patiran la manca d'aliment. El director Dominique Strauss-Kahn també va alertar d'una altra possible conseqüència: les revoltes populars en zones desafavorides, com ha ocorregut a Haití, les Filipines i Egipte.
La situació és compromesa, es tracta d'una crisi global. A Europa i Estats Units ens queixem de l'augment del cost de la vida, de com fluctuen els preus en productes de primera necessitat com la llet, la farina, els ous, els vegetals, etc. Però si prescindim momentàniament de l'occidentalocentrisme, ens adonem de la "frivolitat" del nostre problema. Segons informava el director general de la FAO, Jean- Jaques Diouf, el 9 d'abril, "el preu dels aliments ha crescut un 45% en nou mesos, i hi ha restriccions d'arròs, blat i gra".
Els informes i els reportatges en profunditat parlen de països com els asiàtics, d'arrelada tradició "arrossera" , que ara veuen que les reserves són escasses, i han de protegir el mercat vetant les importacions. També estan molt condicionats per la manera de conrear: cada cop són més necessaris fertilitzants i hervicides, productes derivats del petroli, per fer productes resistents al canvi climàtic.
Un altre cas alarmant és el de Ghana: el 2006 Estats Units va prometre invertir-hi per treure 500.000 africans de la pobresa extrema. En una població que cada cop emigra més a la metròpolis, el camp seria la solució. Una de les àrees d'inversió pel gegant americà és la producció d'arròs, però no l'estimularà perquè podria convertir els ghanesos en autosuficients.
El mot més adient per definir la situació és crisi. La crisi econòmica va començar a Estats Units i s'ha anat generalitzant. A banda, l'augment de preus està directament relacionat amb el creixement de la població i el fort consum de les classes mitjanes en països com Xina i Índia, el canvi climàtic, els baixos nivells d'estocs i la tendència a consumir carn i productes làctics en economies emergents. També hi intervenen els preus dels carburants i l'energia, indispensables pel transport de béns, i sovint disparats de preu. Per a paliar-ho, la Unesco proposa la producció a escala més local.
A diferència de la resta de mitjans, on he trobat la informació mínima, la BBC fa un reportatge molt extens sobre la crisi de preus dels aliments que recomano.
La situació és compromesa, es tracta d'una crisi global. A Europa i Estats Units ens queixem de l'augment del cost de la vida, de com fluctuen els preus en productes de primera necessitat com la llet, la farina, els ous, els vegetals, etc. Però si prescindim momentàniament de l'occidentalocentrisme, ens adonem de la "frivolitat" del nostre problema. Segons informava el director general de la FAO, Jean- Jaques Diouf, el 9 d'abril, "el preu dels aliments ha crescut un 45% en nou mesos, i hi ha restriccions d'arròs, blat i gra".
Els informes i els reportatges en profunditat parlen de països com els asiàtics, d'arrelada tradició "arrossera" , que ara veuen que les reserves són escasses, i han de protegir el mercat vetant les importacions. També estan molt condicionats per la manera de conrear: cada cop són més necessaris fertilitzants i hervicides, productes derivats del petroli, per fer productes resistents al canvi climàtic.
Un altre cas alarmant és el de Ghana: el 2006 Estats Units va prometre invertir-hi per treure 500.000 africans de la pobresa extrema. En una població que cada cop emigra més a la metròpolis, el camp seria la solució. Una de les àrees d'inversió pel gegant americà és la producció d'arròs, però no l'estimularà perquè podria convertir els ghanesos en autosuficients.
El mot més adient per definir la situació és crisi. La crisi econòmica va començar a Estats Units i s'ha anat generalitzant. A banda, l'augment de preus està directament relacionat amb el creixement de la població i el fort consum de les classes mitjanes en països com Xina i Índia, el canvi climàtic, els baixos nivells d'estocs i la tendència a consumir carn i productes làctics en economies emergents. També hi intervenen els preus dels carburants i l'energia, indispensables pel transport de béns, i sovint disparats de preu. Per a paliar-ho, la Unesco proposa la producció a escala més local.
A diferència de la resta de mitjans, on he trobat la informació mínima, la BBC fa un reportatge molt extens sobre la crisi de preus dels aliments que recomano.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)