Homo Fantasma Fantasticus

Tinc ganes de dir moltes coses amb poques paraules, de fer un jeroglífic amb clau + petit però nou de trinca + a l'aventura! Per ARA recullo una història fantàstica d'algú que per Sant Joan, fa una pila d'anys, va decidir apagar una bengala amb la boca. Desconec si va ser a causa del guspireig del sofre, que el va hipnotitzar, o del record dels peta-zetas explotant-li a la llengua. En fi, una experiència d'allò més dolorosa. Com el dia que va decidir fer de paquet en un camió de joguina, un transport 100% estable. Viatjava ben col·locat al remolc quan el trialer va sortir disparat cap a la llar de foc i un canto mal posat. El resultat van ser sang i plors. El següent trau va ser el del front, resultat de ballar un rock fent piruetes que no funcionen sense força als braços. Va passar les mans entre les cames, es va deixar estirar i va tastar el terra del menjador... Nyanyu. L'última aventura fa olor de cafè: un gra de cafè (dels autèntics, sense moldre) va aparéixer en un mocador després d'un esternut... algú li havia ficat un gra dins del nas, pobre fill. La història continua i ara va d'una llista d'objectes perduts. Potser algun dia l'home trobarà les Martens verdes.