Recordo quan escrivia bé. Aquesta frase que pot semblar arrogant i vanitosa em vé al cap sovint, darrerament. S'apropa el moment de definir cap on volem anar, però i si ho volem tot o dubtem? Sempre m'ha costat prendre les suposades grans decisions, tot i que sé que no són cosa d'un dia, sinó que un les dibuixa i prefigura inconscientment. Toca replantejar-se les qualitats pròpies, avaluar les ganes, aclarir les il·lusions i posar paraules als sentiments.
Abans escrivia bé. Ara se m'ha esvaït la imaginació, i penso més en la manera correcta i canònica d'escriure les coses que en el transmetre el que vull dir, tal i com ho sento. Les idees que em ballen pel cap surten embalades, lligades amb un cordill, i pesen poc, perquè els falta "contingut".
Als quinze anys vaig començar a llegir a Maruja Torres i la seva literatura em transtocà, tant, que vaig començar a escriure sobre coses que no havia viscut, però que em semblaven fantàstiques tot i ser la pura realitat. D'ella i les aventures del Flanagan, va sorgir la història del taxista de les Rambles, i després, la gran obra "Nit de pobre, pobra nit". Com vaig disfrutar escrivint-la... Em veia asseguda a l'ampit de la finestra mirant la lluna o recorrent la nit de Barcelona...
Fer-me gran m'ha obert moltes portes, però no m'agrada pensar que, com el temps, que fuig, potser la inspiració també pot ser-hi i de sobte, abandonar-te, deixant-te desamparada i mig plorosa, amb la gran de pregunta de com es recupera un valor i una qualitat tan fantàstica com aquella que un bon dia vas tenir.
Abans escrivia bé. Ara se m'ha esvaït la imaginació, i penso més en la manera correcta i canònica d'escriure les coses que en el transmetre el que vull dir, tal i com ho sento. Les idees que em ballen pel cap surten embalades, lligades amb un cordill, i pesen poc, perquè els falta "contingut".
Als quinze anys vaig començar a llegir a Maruja Torres i la seva literatura em transtocà, tant, que vaig començar a escriure sobre coses que no havia viscut, però que em semblaven fantàstiques tot i ser la pura realitat. D'ella i les aventures del Flanagan, va sorgir la història del taxista de les Rambles, i després, la gran obra "Nit de pobre, pobra nit". Com vaig disfrutar escrivint-la... Em veia asseguda a l'ampit de la finestra mirant la lluna o recorrent la nit de Barcelona...
Fer-me gran m'ha obert moltes portes, però no m'agrada pensar que, com el temps, que fuig, potser la inspiració també pot ser-hi i de sobte, abandonar-te, deixant-te desamparada i mig plorosa, amb la gran de pregunta de com es recupera un valor i una qualitat tan fantàstica com aquella que un bon dia vas tenir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada