"I després de l'examen, què passa?

Doncs que la vida continua"

Els nois d'Història, d'Alan Bennet

Diccionari emocional

Pecats capitals, els anomenen, probablement perquè són dels sentiments més humans i mundans! Definir-los pot ser útil per començar a entendre allò inintel·ligible. És difícil identificar com sentim, o per què la punta d'una cullera, arrodonida i inofensiva, es converteix en una punta de llança. Definir és més fàcil. És el primer pas per treure, una a una, les espines que a un se li enganxen quan cau damunt d'un roser.

Enveja
Sentiment, sovint d'odi, envers qui posseeix allò que nosaltres no posseïm. Segons el catecisme, és un dels set pecats capitals.

Gelosia
Enveja que hom té del qui gaudeix d'alguna cosa que hom desitja.

Tolerància
Suportar en els altres (quelcom que hom desaprova), usant indulgència, no prohibint-ho o no impedint-ho.

Un bocí de mi, a la recerca dels valors perduts

Recordo quan escrivia bé. Aquesta frase que pot semblar arrogant i vanitosa em vé al cap sovint, darrerament. S'apropa el moment de definir cap on volem anar, però i si ho volem tot o dubtem? Sempre m'ha costat prendre les suposades grans decisions, tot i que sé que no són cosa d'un dia, sinó que un les dibuixa i prefigura inconscientment. Toca replantejar-se les qualitats pròpies, avaluar les ganes, aclarir les il·lusions i posar paraules als sentiments.

Abans escrivia bé. Ara se m'ha esvaït la imaginació, i penso més en la manera correcta i canònica d'escriure les coses que en el transmetre el que vull dir, tal i com ho sento. Les idees que em ballen pel cap surten embalades, lligades amb un cordill, i pesen poc, perquè els falta "contingut".

Als quinze anys vaig començar a llegir a Maruja Torres i la seva literatura em transtocà, tant, que vaig començar a escriure sobre coses que no havia viscut, però que em semblaven fantàstiques tot i ser la pura realitat. D'ella i les aventures del Flanagan, va sorgir la història del taxista de les Rambles, i després, la gran obra "Nit de pobre, pobra nit". Com vaig disfrutar escrivint-la... Em veia asseguda a l'ampit de la finestra mirant la lluna o recorrent la nit de Barcelona...

Fer-me gran m'ha obert moltes portes, però no m'agrada pensar que, com el temps, que fuig, potser la inspiració també pot ser-hi i de sobte, abandonar-te, deixant-te desamparada i mig plorosa, amb la gran de pregunta de com es recupera un valor i una qualitat tan fantàstica com aquella que un bon dia vas tenir.