Lament

No entenc la nova ofensiva d'Israel sobre Palestina. 60 anys de conflicte no han estat suficients per arribar a l'enteniment entre parts: Hamas no reconeix Israel; Israel no accepta la creació d'un estat palestí. És una lluita desigual, tant pels morts com pel grau d'assetjament d'un sobre l'altre: Israel restringeix l'ajuda humanitària a Gaza, ha bombardejat la població civil i amenaça que l'ofensiva va per llarg. Mentres que Pròxim Orient (sobretot els països musulmans) es posiciona, Occident s'ho mira amb preocupació i condemna, però no actua. Nacions Unides i la Unió Europea són conscients de la gravetat la situació, per tant, què és el que els impedeix mobilitzar-se? Sembla que els faci por incomodar Estats Unit o Israel, o que assumeixin que Israel incomplirà qualsevol nova resolució en favor de Palestina, com ha fet fins ara. Les institucions internacionals han de contribuir a l'establiment d'una treba permanent que, d'entrada, eviti més morts entre la població civil i alhora ajudi a reconstruir i estabilitzar les zones assetjades per Israel. Si no, potser haurem de lamentar 60 anys més de conflicte.

L'instant precís...

Henry Cartier-Bresson

Enfonses la mà a la neu verge -intentant d'arribar a tocar terra i espantant el fred-; n'agafes un tou; li dones forma, la prems; em mires, agites el braç; i llavors és quan, sense temps per poder reaccionar, em llences una bola de neu.

(des d'ahir, som a l'hivern)