Màgia neuronal

Fa dos dies que buscava la paraula i no ho sabia. No era tan difícil, la tenia sota la llengua, una mica més enrera de la punta. En té la culpa l'haver recórrer a sinònims per no repetir-se, llegir quatre vegades la mateixa cosa, i la idea que fins i tot els mots guardats perden sentit. Ho admeto, no hi estic acostumada. I la paraula ha arribat precisament en un moment de distracció, mentre observava, amb el cap buit, la Rambla Catalunya i el que es creuava al meu pas. No pensar en res és una garantia. Vestuari.