L'ou com balla

Som animals de costums i ritus curiosos. Mantenim tradicions perquè ens agraden, tot i que sovint no en sabem l'origen. Per Corpus i des de 1637, els brolladors dels claustres, patis i jardins de la ciutat fan ballar un ou. Alguns interpreten els equilibris, el rodar sense treva i les pujades i baixades de l'ou sobre l'aigua com la plenitud de la primavera, una metàfora del cicle vital i la fecunditat. Per a d'altres, l'ou és la representació de l'Eucaristia i es mou sobre un calze fet de flors i cireres. Els últims diuen que els nobles del carrer Montcada van ser els primers a fer ballar l'ou, per matar l'avorriment mentre esperaven la processó de Corpus.

Mireu l'ou com balla! En trobareu al claustre de la Catedral, la Casa de l'Ardiaca, el Palau del Lloctinent, el pati del Museu Marés o el Jardí Romàntic de l'Ateneu, entre d'altres.

(VISC-A la ciutat que es creu moderna i no s'oblida de les manifestacions populars... el folklore no fa olor de naftalina, tot i que a vegades ens faci vergonya reconèixe'l)  

good morning New Orleans

L'aranya de Bourgeois

Quadre de sorra d'Embú -al Brasil- a contrallum. En algun moment, els colors càlids i la composició en franges m'han recordat a Rohtko. No he trobat aranyes que em fessin de model...

Louis Bourgeois, l'escultora d'aranyes gegants (la Maman) i formes sexuals, reconeixia que volia "preocupar i incomodar" amb les seves obres. Va atrevir-se a representar el què costava de mirar, el cos masculí i el cos femení, i va experimentar amb sentiments com la mort o la traïció. L'edat no era un impediment per a fer treballar les mans, la setmana passada l'artista va acabar l'última obra. El seu magnestisme de Bourgeois es filava en la màxima que repetia als joves artistes i a sí mateixa: "explica la teva pròpia història i seràs interessant".

Més Bourgeois